El Rector > Articles > 2007
CAT  ESP
En ha deixat Sor Engràcia
11/02/2007

 

 

 

 

 

ENS HA DEIXAT SOR ENGRÀCIA

Mons. Jaume González-Agàpito

 

            El dia 5 de Febrer, a les 13,45 i en una habitació de l’Hospital Clínic que havia ocupat durant moltes setmanes, moria, després d’haver rebut l’absolució i la benedicció papal in articulo mortis del Rector de la Parròquia de Pedralbes, mentre ell i en Salvador Biarnès resaven la recomanació de l’ànima, la nostra estimada Sor Engràcia (en el món, Argentina) Garcedo, a l’edat de 101 anys i més de 75 de vida religiosa.

            Tota la feligresia ha sentit molt el traspàs d’una religiosa exemplar, gran col·laboradora de la Parròquia de Santa Maria Reina, que s’havia fet estimar per la seva pietat, el seu esperit de servei, la seva simpatia i cordialitat. Tothom coneixia la constant aportació, fins als darrers mesos de la seva vida, d’una gran quantitat de peces a l’aixovar litúrgic de la nostra parròquia.

Una i altra vegada em repetia, al ofrenar el fruit d’un treball bell, minuciós, perfecte i completament desinteressat: “Monseñor, cada puntada es un acto de amor a Dios”. Era un treball amanit constantment amb la pregària.

            Sor Engràcia ha estat la gran amiga i col·laboradora del nostre responsable del culte, a qui estimava com un fill: “Su nieto”, li deien les monges més joves. Era un constant intercanvi de visites, de purificadors, de corporals, petites estovalles, etc., d’una part; i d’objectes pietosos, records de viatges i de santuaris i, sobre tot, de flors, de l’altre. A part d’alguna que altra llaminadura...

            Durant quinze anys Sor Engràcia a considerat la parròquia com la seva i la casa parroquial com la casa d’uns estimats familiars als quals, mentre va poder, anava a visitar cada dissabte. Quan el clima o la salut li ho impedien, ha estat en Salvador qui fidelment i assídua l’ha visitat.

            Tot molt humà, molt cristià i molt edificant. Però qui fou Sor Engràcia? La seva vida fou tot un exemple de vida religiosa i de donació absoluta als més pobres. De molt jove, i just abans d’esclatar la Guerra Civil, l’any, 1936, fou enviada a Xile. Mai més veuria els seus pares. A Santiago de Xile, s’ocupà i regentà, durant més de 50 anys, una casa dedicada a atendre els cancerosos terminals més pobres. “Allí, em deia el dia de la seva mort la Mare General de la seva Congregació, encara la recorden!”.

Aquí mai l’oblidarem. Recordarem una religiosa que estimava molt la vida consagrada, l’hàbit, la dedicació veritable i no pas únicament de boquilla als més pobres, la seva congregació en la seva dedicació original de cuidar i vetllar els pobres malalts a les seves llars i, també, cosa desgraciadament no corrent avui, la parròquia.

Li dedicarem el passeig que porta des del menjador “El Pa de Sant Oleguer” al claustre. Una petita placa, allí al costat dels pobres, els seus estimats, ens la recordarà.

Barcelona/Pedralbes, 11 de febrer de 2007.

Rep totes les nostres novetats al teu correu electrònic Subscriu-te